Activitats complementaries

Ella! Traducció i adequació al valencià

No vinc per a parlar-te de la vida o la mort,

Vinc a il·luminar-te amb experiències que en la meua pròpia pell he sentit,

I és per això, que puc permetre’m el luxe d’explicar-te...

Ella, la més bonica de la casa, causant de la felicitat, pur art

Ella, culpable de crear somriures, és com un sastre, només amb els seus ulls és capaç d’enlluernar-te

Amb cada riallada augmenta el temps en la vida dels seus pares,

O així ho expliquen els que van defensar eixa relació ja des d’abans...

Passen els aniversaris, ella va fent-se gran, entén que allò que passa és normal,

No busca excuses, només acata les ordres de son pare.

Però no puc entendre-ho, perquè a ella, si no va fer res per a merèixer-ho

Perquè a ella, si només creava dolços rècords

Era una flor de lotus, la seua pell blanca contrastava amb el seu daurat cabell,

Sempre tant innocent, pintant el món de rosa i creient que tot és bell,

Fins que un dia van voler jugar, i entre falsos i vertaders “te vuics”

El seu somriure es va esvair i ja ningú va ser capaç de trobar-li un àpex de sentiment

No creuré en déu mentre ell siga el culpable de crear estos comportaments,

Tant de seguir els manaments, després els interpreten com a frases sense amo

Deixant als altres sense pors, trencant tots els seus sons.

I es que, una vegada conegut eixe patiment, ja res pot fer que tingues por de la mort

Serà la porta per deixar arrere aquest món boig, quedant tan sols el teu cos inert.

Ella, capaç de ser mare, pare i germana al mateix temps,

Capaç de tot allò que tu ni intentaries

Perquè havia de ser ella la que rebés els colps i no jo, si a mi em dolien mes veure’ls a les seues galtes

Ella, que treballava, educava i alimentava a tota una família, encara que es castigara

Ella, que plorava per dins i mostrava un somriure perquè no veren els seus laments

Ella, ma mare, la meua dona, la meua germana, la meua filla...o potser la teua

Ella no mereix viure morint, mereix morir sentint

R. Vidal