Teatre Els Vents

A continuació compartiré amb vosaltres l'obra de teatre que vaig fer l'últim dia de classe de formació literària amb el meu grup. Per a representar-la vam fer ús d'un Kamishibai que vam fer nosaltres mateixos ¡Espere que vos agrade!

ELS VENTS

Personatges:

Vent del nord (Raúl Vidal): modern, vestit com qualsevol adolescent d'avui, potser perruca, qui sap, amb màquines penjant del muscle, com ordinador, ràdio, audiòfons musicals, etc.

Vent del oest (Llorenç Antón): vestit de rambler, amb ponxo blanc de cotó i barret de palla, com es vesteixen els agricultors de la costa peruana.

Vent del sud (Ariadna Béjar): vestit amb ponxo de llana de colors, com es vesteixen a la serra del Perú.

Vent del est (María Valle): nuet, que fa servir gorra de plomes i collarets de llavors, a la manera dels indis de la selva amazònica.

Obra: Escena 1

Apareix el Vent del Nord en l’escena, xiulant i movent-se al ritme de música moderna. Ve mastegant xiclet i després s’atura a utilitzar el seu ordinador portàtil.

Vent del Nord: Sembla que tenim problemes. Aquest lloc està desert. No hi ha una gota d'aigua i cap ésser viu.

Pregunta als nens i nenes: On se suposa que estic?

Entra xiulant el Vent del Oest

Vent del Oest: Germà meu! Fa segles que no et veig, Vent del Nord! T'has modernitzat! Portes sempre les últimes novetats!

Vent del Nord: Així és, germà, Vent de l'Oest. I, he arribat a la teua terra per casualitat. Mira el que veig! Deserts, camins desapareguts, poblats fantasmes, camps arrasats.

Vent del Oest: Continue tractant d'ensenyar a la gent a no malgastar l'aigua, a cuidar les plantes i els animals.

Pregunta als nens i nenes: Qui de vosaltres te plantes o animalets a casa? Com els cuideu?

Vent del Nord: Es necessita guardar cert equilibri per viure amb la natura que ens envolta. Tenir cura del que existeix en cada regió. Si hi ha poca aigua, valorar-la. A prop està l'oceà. Han de pescar per poder menjar i no pescar depredant el seu propi mar. Si necessiten transport, han de tenir cura dels seus camins per portar d'altres llocs menjar i aliment.

Vent del Oest: Això mateix tracte d'ensenyar amb els meus xiulets, estimat germà, Vent del Nord. Però de vegades, no volen aprendre ...

Vent del Nord: A les ciutats, on hi ha menys plantes i animals, cal cuidar els parcs, els animalets domèstics. Netejar els carrers per on es transita, no tirar escombraries en llocs habitats, perquè la brutícia porta malalties.

Pregunta als nens i nenes: Qui de vosaltres viu a la ciutat? Qui viu al camp?

Obra: Escena 2

Entra xiulant el Vent del Sud

Vent del Sud: Germans!

Vent del Nord i del Oest: Estimat germà del Sud!

Vent del Sud: Estic encantat de veure'ls, germans Vents! Els explicaré que a la serra d'on vinc, he deixat la pluja que ha caigut després de llarga sequera. Estic feliç! La gent treballa a les sèquies, neteja les rases, rega les pastures, els animals engreixen.

Vent del Oest: Alguns tenen tota la sort del món!

Pregunta als nens i nenes: Qui sap per a que serveixen les sèquies? Qui ha treballat amb animals?

Vent del Nord: Això no és veritat. Cadascú ha de valorar el lloc on viu. També els que viuen a les ciutats de la costa tenen problemes d'aigua, de llum, de males carreteres, però tot té bones formes i s'arregla amb treball.

Vent del Sud: És veritat. A la serra dels pagesos sembren també els vessants, amb gran fatiga doncs no hi ha tractors. Fan les seues sembres en forma vertical perquè no s’acumule l'aigua. Cuinen amb “yareta”, que és molsa que creix en les altures, o amb fem d’animals.

Pregunta als nens i nenes: Algú de vosaltres sap que s’utilitza com a combustible per cuinar?

Vent del Nord: El treball ajuda a l'home a viure, li dona valor, seguretat i noblesa. Els esperits dels turons i de les muntanyes dels Andes els protegeixen.

Vent del Oest: És bo viure a la serra, germà del Sud, i no tens els problemes que tenim a la costa, desèrtica la major part, caòtica en els seus aglomerats humans que es diuen ciutats.

Vent del Sud: Estimat germà, Vent de l'Oest, cada lloc té el seu sistema i la seua forma de vida. El clima, les plantes i fins i tot, les mateixes persones són diferents.

Vent del Nord: Així és, Vent de l'Oest, però tots són igual de valuosos, igual de mereixedors del nostre suport i la nostra ajuda. Hem d’ensenyar-los a conservar el que tenen.

Pregunta als nens i nenes: Qui sap com es fila la llana? Algú sap com es fabriquen els ponxos i els mantells de llana que es fan servir a la serra?)

Obra: Escena 3

Entre xiulant el Vent del Est, i tots s’abracen enjogassats.

Vent del Est: Quin gust em dona trobar-los novament, encara que siga en aquest desert sobre el Pacífic i no en els meus boscos amazònics. Els vaig escoltar des de lluny i vaig travessar serralades per vindre a saludar-los.

Vent del Nord: Estimat germà, Vent de l'Est, digues com va tot pel lloc on vius.

Vent del Est: Molta aigua a arrasat els camps últimament. Molta violència ha arrasat poblats. Molta droga ha arrasat amb joves i nens.

Vent del Oest: Tots tenen problemes. Els que més i els que menys.

Vent del Est: La sort que tinc és que els pobladors de la selva són tenaços i treballadors. Saben nadar des de nens, saben pescar i caçar. Naixen amb una oïda desenvolupada, escoltant la natura que els envolta. Tenen un altre concepte de la vida, del temps, de l'espai.

Vent del Nord: La natura no és un impediment per subsistir. Cal ensenyar a les gents a treballar amb la natura que els envolta. A cuidar i utilitzar ordenadament el material que té més a la mà. Tractant que no es perda ni es faci malbé, que no abusen de les plantes ni de les drogues, que siguen nets perquè siguen sans.

Vent del Est: Els pobladors de la meua zona saben traure profit del que tenen. Fabriquen atuells per als seus aliments i la seua aigua potable amb cocos o amb argila. S'adapten. Teixeixen hamaques de fibres vegetals. Viuen en contacte amb els seus boscos que alberguen arbres de varietats diferents per mantindre l'equilibri ecològic.

Vent del Oest: Com és això de que els boscos són d'arbres diferents?

Vent del Est: Així és. El control amazònic es manté si al reforestar es sembren arbres diferents. Un bosc a l'Amazònia, tot d'arbre de caoba no manté l'equilibri ecològic com un bosc de diferents classes d'arbres.

Vent del Nord: (Maniobrant amb el seu ordinador) El meu estimat germà, Vent de l'Est, tens raó. Cal ensenyar a les gents a viure amb el que tenen, a traure profit dels seus recursos naturals, a viure en pau i sense violència, nets i sans perquè no arriben les pestes com el còlera, a cuidar el que escasseja, a destruir el que danya i mata. La vida és primordial.

Pregunta als nens i nenes: Qui ens pot dir el nom d'algunes plantes i d'alguns animals de la selva?) Algun de vosaltres ha pescat? ¿Algú ha caçat? Qui sap nadar?

Vent del Nord: El nostre deure és ajudar-los i ensenyar-los, amb els nostres xiulets. Amb la nostra espenta, portar núvols amb pluges al desert o allunyar-les d’on hi ha molta aigua.

Vent del Oest: Així ho farem, estimat germà Vent del Nord.

Vent del Sud: Ens esforçarem per la nostra gent.

Vent del Est: Bufaré fins a fer desaparèixer la violència.

Vent del Nord: Ens trobarem en un altre segle, germans. Cuidar-vos i ajudar-vos mútuament com fins ara.

Tots junts: Adeu a tots. (S'acomiaden, s'abracen calurosament i surten xiulant de l'escenari els quatre Vents, un per cada costat