1º Tasca literaria, què ens aporta la literatura?

«¿Qué consideraríamos pues literatura juvenil? Como se trata de un género reciente, puesto que hasta hace poco los jóvenes no existían como mercado cultural, serían necesarias unas reglas, como en el género políciaco o de ciencia ficción, para separar el grano de la paja. De las diferentes etapas se deducen algunas posibles reglas, por ejemplo, el texto transparente y los inicios del problemático, en cuanto a técnica literaria. En cuanto al fondo, evitar la demagogia hacia unos lectores muy vulnerables, entre otras. Mucha literatura juvenil se ha contagiado de lo que George Steiner llama las terapias de la facilidad, o sea la negación del esfuerzo y la exigencia, y ha equiparado el género a las producciones de la cultura de masas. No se busca formar buenos lectores en la tradición cultural propia, sino complacer a los lectores, adularlos, y facilitarles el trabajo de cualquier manera, olvidando que la literatura es una diálogo entre autores y obras, una superación de temas y técnicas, un avance en los modelos expresivos y en las fórmulas que describen las experiencias humanas y por ello nos mejoran no sólo como lectores sino también como seres humanos. La fragmentación de espacios culturales copiada de la segmentación comercial en grupos de consumidores por edades, por sexo, por estatus social ha contribuido a la segmentación de la oferta editorial creando colecciones dirigidas a mujeres, a ejecutivos, a amas de casa... y a jóvenes, naturalmente. De este modo, la exigencia es menor y se niega una de las virtudes de la gran literatura, que es abrirse a otros mundos, a otros intereses, a otros lenguajes. En definitiva, a los otros».

(EMILI TEIXIDOR, «Que lean... y algo más», en La Vanguardia, 14/07/2004)

PREGUNTAS:

1.   Què es pot aconseguir llegint?

Llegir és, fonamentalment, un acte de llibertat.  Podem triar allò que llegim, el lloc per fer-ho i el moment més adequat. Podem llegir sols o en companyia,  podem llegir allò que ens ve de gust i gaudir-ho el màxim possible. Podem llegir per mil raons...

• Fomenten  la imaginació.
• La lectura ens forma, ens deforma i ens transforma, per què ens fa ser d'una  altra manera.
• Alleujar la soledat.
• Aprendre més coses.
• Conèixer altres cultures.

És clar que llegir implica un esforç, però també és clar que comporta gratificacions en l'àmbit individual i també ens beneficia a nivell col·lectiu. En l'esfera individual la lectura ens pot aportar noves idees, descobertes sorprenents, informacions útils, nous sabers, noves relacions... Com a col·lectiu, un grup social que llegeix esdevé un grup amb més recursos i, per tant, més competent.

2.   Com es pot practicar la bona lectura?
La bona lectura ha de practicar-se amb llibertat. No es pot imposar. Això ho hem de tenir molt clar des del principi, perquè obligar als nens a llegir no funcionarà. El cuc de la lectura només els picarà si els pica la curiositat, si estimulen el desig,si suggerim i captivem amb arguments, amb amabilitat i amb paciència, no amb crits i càstigs.

3.   Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?

Un àlbum, un conte, un llibre el podem saber llegit però també escoltat. Els infants són receptors (oïdors) abans de llegir, per tant és l’adult qui tria, qui llegeix... i ja sabem que l’adult ha de triar una historia, un llibre que li agradi, que li transmet coses. Per tant un bon llibre, un bon àlbum, una bona història en si serà a petits i a grans.

Un bon llibre és el que està ben explicat i ben il·lustrat. A més a més, tindrem en conte la capacitat lectora dels xiquets.

4.   En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?

Desde mucho antes de que se inventara la tinta y el papel, los niños se apoderaron de los cuentos sencillos de la tradición oral, no sólo porque les fascinaba su forma y contenido, que eran como el haz y el envés de una hoja, sino también como una forma de defenderse de los adultos que los ignoraban como a personas, con derecho a contar con una literatura accesible a su nivel lingüístico e intelectual. Así, durante siglos, los niños alimentaron su fantasía con los cuentos de la tradición oral, que se transmitían de generación en generación, improvisando detalles que surgían de manera espontánea según las circunstancias.

5.   Quina peculiaritat té el lector infantil.

Precisament, la peculiaritat del lector infantil és que no és peculiar, és a dir, què cadascú té   uns gustos i tenen molta sensibilitat. El no saber llegir, no és una limitació.

6.   Què els agrada més llegir als xiquets?

La fantasia, la ficció, els contes meravellosos, els mites, les llegendes, etc., però no existeix un gust literari comú a tots els xiquets, en els xiquets hi ha tantes diferències com entre nosaltres. El fet que els xiquets gaudisquen amb llibres escrits per a adults no deixa de banda el fet que existisca un gust específicament infantil. Els xiquets llegeixen per a divertir-se.

7.   La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?

També divertir i passar-ho bé, o mal, per que aprenguen valors de manera lúdica.

8.   Quina és la característica més important de la literatura infantil? De què tracta l’autèntica literatura?

Que siga de qualitat , que ens aporte coses, emocions, i que ens divertisca. Per tant, la qualitat, ve definida per la quantitat de coses que ens aporta.

9.   S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?

Evitar escenes desagradables és llevar-li el sentit a la historia. I han de coneixer-ho per què els apropa al món real. ës una bona manera per resoldre conflictes i tensions internes.

10.Què entenem per animació lectora i quina és la manera més efectiva de posar-la en pràctica?

L’ animació lectora és una manera de invitar a les persones a dornar una oportunitat a la lectura. Una de les formes més efectives de posar-la en pràctica es mitjançant activitats, com pot ser contacomtes , llibres il·lustrats, recrear el llibre mitjançant dibuixos, etc.

11. Com s’adquireix la competència literària?

La competéncia literaria s’adquireix mitjançant la pràctica de la lectura, és la millor forma de desarrollar les capacitats i les destreçes.

12. Quina diferència hi ha entre els contes de fades, els mitològics i les faules?

Tant els contes de fades com els mitològics i les faules són històries fantàstiques  que aporten als lectors uns valors humans indispensables per aconseguir una maduresa intrapersonal. En canvi, els contes de fades tenen com a protagonistes personatges totalment fantàstics, amb ales, orelles de elfs… En els contes mitològics els protagonistes solen ser déus o divinitats i, per finalitzar, les faules tenen com a protagonistes animals personificats.

13.En què es diferencien les versions dels contes de Grimm de les de Perrault?

Els contes de Perrault estan adaptats per a infants, amb finals que aporten valors beneficiosos als lectors, en canvi, els de Grimm són molt més sàdics, els finals son terribles i mostren una realitat més crua. Aquestos van dirigits a un públic més adult capaç d’entendre realment el que s’intenta transmetre.

14.Quines preguntes ens ajuden a respondre els contes i com? Poseu exemples d’alguns contes.

Els contes ens ajuden a la nostra vida en general, ens permeten conèixer els nostres propis problemes des d’un altra perspectiva o conèixer nous problemes i les possibles solucions  que s’utilitzen als contes, les seues conseqüències i beneficis.